miércoles, 16 de octubre de 2013
sábado, 6 de abril de 2013
Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/economia/2013/04/06/afortunats-preferents/611739.html
Els afortunats de les preferents
L´autor de l´article se sorprèn que la majoria d´afectats hagin optat per la via civil en les seves reclamacions judicials, ja que «en la immensa majoria de casos, la seva comercialització ha estat una estafa», i per tant un delicte
06.04.2013 | 06:30
MANUEL VIVO GARCÍA*GIRONA
Tot i que fa mesos que sentim parlar de «les preferents», el cert és que aquests darrers dies han estat notícia -més encara- per algunes sentències judicials que han començat a donar la raó a alguns afectats que reclamaven que els retornessin els diners invertits en aquest producte financer. Felicitats als afortunats!
I quan parlo dels afortunats no em refereixo només als estalviadors (pocs) que han pogut recuperar els seus diners, que molts donaven ja per perduts. Parlo també de les entitats financeres, ja que si aquells han recuperat els seus estalvis aquestes han escapat -fins ara i de manera incomprensible- a un procés penal.
M´explico: imaginem que una persona comet un delicte, per exemple una estafa. El Codi penal castiga l´estafa amb una pena de presó, més una multa, més l´obligació de tornar els diners estafats (amb els interessos). Així doncs, enxampat l´estafador, quedaria exempt de responsabilitat només pel fet de retornar els diners estafats? Els asseguro que no és el que diu el Codi penal.
Ara bé, què està passant en el cas de les participacions preferents? Doncs està passant que els tribunals, quan constaten que un client va ser enganyat per una entitat financera dient-li que les participacions preferents no suposaven cap risc pels seus estalvis i que els diners invertits estarien sempre disponibles i, a partir d´aquesta informació falsa, el client va invertir en preferents uns diners que ara ha perdut, en aquest casos, diem, els jutges estan solucionant el problema anul·lant els contractes i obligant simplement els bancs i caixes a retornar els diners invertits (amb els interessos). Sense més.
Dic «simplement» i «sense més» perquè, tal i com hem vist abans, en el nostre ordenament jurídic l´estafa està tipificada com a delicte. I és menester dir-ho ben clar: la comercialització de les participacions preferents ha estat, no en tots però sí en la immensa majoria de casos, una estafa.
Una estafa de la que s´han de fer responsables tant les persones que la van executar materialment (per exemple els directors de les oficines bancàries que van fer signar els contractes a clients confiats i enganyats) com les entitats financeres que van donar instruccions -o, en el millor dels casos, van permetre- als seus empleats i directius portar a terme la comercialització sota engany d´aquestes participacions preferents als seus clients. I se n´han de fer -penalment- responsables perquè en aquests casos no estem davant d´un mer i simple problema d´ordre civil com ara un vici del consentiment, sinó que estem davant d´un delicte d´estafa en tota regla.
Aquesta conclusió és fruit de l´anàlisi dels requisits legals i jurisprudencials exigits per a catalogar un comportament d´estafa des d´un punt de vista penal. L´article 248 del Codi penal diu: comet una estafa aquell que, amb 1) ànim de lucre, utilitzi 2) engany suficient, per a produir 3) error en un altri, induint-lo a realitzar un 4) acte de disposició en 5) perjudici propi o d´un tercer. Anem a pams, doncs.
Tot i que fa mesos que sentim parlar de «les preferents», el cert és que aquests darrers dies han estat notícia -més encara- per algunes sentències judicials que han començat a donar la raó a alguns afectats que reclamaven que els retornessin els diners invertits en aquest producte financer. Felicitats als afortunats!
I quan parlo dels afortunats no em refereixo només als estalviadors (pocs) que han pogut recuperar els seus diners, que molts donaven ja per perduts. Parlo també de les entitats financeres, ja que si aquells han recuperat els seus estalvis aquestes han escapat -fins ara i de manera incomprensible- a un procés penal.
M´explico: imaginem que una persona comet un delicte, per exemple una estafa. El Codi penal castiga l´estafa amb una pena de presó, més una multa, més l´obligació de tornar els diners estafats (amb els interessos). Així doncs, enxampat l´estafador, quedaria exempt de responsabilitat només pel fet de retornar els diners estafats? Els asseguro que no és el que diu el Codi penal.
Ara bé, què està passant en el cas de les participacions preferents? Doncs està passant que els tribunals, quan constaten que un client va ser enganyat per una entitat financera dient-li que les participacions preferents no suposaven cap risc pels seus estalvis i que els diners invertits estarien sempre disponibles i, a partir d´aquesta informació falsa, el client va invertir en preferents uns diners que ara ha perdut, en aquest casos, diem, els jutges estan solucionant el problema anul·lant els contractes i obligant simplement els bancs i caixes a retornar els diners invertits (amb els interessos). Sense més.
Dic «simplement» i «sense més» perquè, tal i com hem vist abans, en el nostre ordenament jurídic l´estafa està tipificada com a delicte. I és menester dir-ho ben clar: la comercialització de les participacions preferents ha estat, no en tots però sí en la immensa majoria de casos, una estafa.
Una estafa de la que s´han de fer responsables tant les persones que la van executar materialment (per exemple els directors de les oficines bancàries que van fer signar els contractes a clients confiats i enganyats) com les entitats financeres que van donar instruccions -o, en el millor dels casos, van permetre- als seus empleats i directius portar a terme la comercialització sota engany d´aquestes participacions preferents als seus clients. I se n´han de fer -penalment- responsables perquè en aquests casos no estem davant d´un mer i simple problema d´ordre civil com ara un vici del consentiment, sinó que estem davant d´un delicte d´estafa en tota regla.
Aquesta conclusió és fruit de l´anàlisi dels requisits legals i jurisprudencials exigits per a catalogar un comportament d´estafa des d´un punt de vista penal. L´article 248 del Codi penal diu: comet una estafa aquell que, amb 1) ànim de lucre, utilitzi 2) engany suficient, per a produir 3) error en un altri, induint-lo a realitzar un 4) acte de disposició en 5) perjudici propi o d´un tercer. Anem a pams, doncs.
l´ànim de lucre. No hi pot haver cap dubte que les entitats financeres que han comercialitzat aquestes participacions preferents ho han fet mogudes per una voluntat d´obtenir un guany, és a dir, amb ànim de lucrar-se. Quan una empresa –per exemple un banc– ven participacions pròpies ho fa per a obtenir-ne un guany, per finançar-se fent seus els diners dels què les compren.
L´engany. La gran majoria de persones que van invertir en preferents son estalviadors conservadors, és a dir, gent normal, del carrer, que buscava una inversió segura i amb disponibilitat immediata del seus estalvis si mai els necessitaven.
Ara bé, segons la Comisión Nacional del Mercado de Valores les participacions preferents son un producte financer molt complex; d´alt risc ja que ni el capital ni la rendibilitat estan garantits per la qual cosa se´n poden derivar pèrdues importants; no és un termini fix, son perpètues, no es pot disposar dels diners quan un vol... Es a dir, que es tracta d´un producte absolutament desaconsellat per a clients de perfil conservador o inexperts.
Com s´explica, doncs, que persones que durant molts anys han treballat molt per a tenir uns estalvis (per a arrodonir la pensió, o per pagar la universitat als fills, per exemple) inverteixin aquests diners en un producte financer d´alt risc, només aconsellat per a inversors experts? Es perquè estaven disposades a «jugar» amb els seus estalvis de tota la vida? Com pot ser que s´hagin signat contractes que suposen que els diners només els podran recuperar -si és que els recuperen- d´aquí molt de temps (de vegades quan la persona ja farà molts anys que serà morta)? Com pot ser que aquests petits estalviadors (alguns no saben ni llegir ni escriure) hagin signat aquests contractes que, clarament, van en contra dels seus interessos? La resposta no pot ser altra: han signat aquests contractes perquè els han enganyat. Aquestes participacions preferents han estat proposades de forma generalitzada per les entitats financeres a clients confiats, pel «director de la sucursal de tota la vida», com una inversió sense risc, amb els diners i la rendibilitat garantits i sempre i de forma immediata a la disposició del client, i amb una rendibilitat per sobre d´altres dipòsits «tradicionals».
Ara bé, segons la Comisión Nacional del Mercado de Valores les participacions preferents son un producte financer molt complex; d´alt risc ja que ni el capital ni la rendibilitat estan garantits per la qual cosa se´n poden derivar pèrdues importants; no és un termini fix, son perpètues, no es pot disposar dels diners quan un vol... Es a dir, que es tracta d´un producte absolutament desaconsellat per a clients de perfil conservador o inexperts.
Com s´explica, doncs, que persones que durant molts anys han treballat molt per a tenir uns estalvis (per a arrodonir la pensió, o per pagar la universitat als fills, per exemple) inverteixin aquests diners en un producte financer d´alt risc, només aconsellat per a inversors experts? Es perquè estaven disposades a «jugar» amb els seus estalvis de tota la vida? Com pot ser que s´hagin signat contractes que suposen que els diners només els podran recuperar -si és que els recuperen- d´aquí molt de temps (de vegades quan la persona ja farà molts anys que serà morta)? Com pot ser que aquests petits estalviadors (alguns no saben ni llegir ni escriure) hagin signat aquests contractes que, clarament, van en contra dels seus interessos? La resposta no pot ser altra: han signat aquests contractes perquè els han enganyat. Aquestes participacions preferents han estat proposades de forma generalitzada per les entitats financeres a clients confiats, pel «director de la sucursal de tota la vida», com una inversió sense risc, amb els diners i la rendibilitat garantits i sempre i de forma immediata a la disposició del client, i amb una rendibilitat per sobre d´altres dipòsits «tradicionals».
l´error. Aquest requisit fa referència a que l´engany del què acabem de parlar ha de fer creure a l´estafat una cosa que no es correspon amb la realitat. Com podien pensar-se aquests afectats que el banc o la caixa de tota la vida els estaven donant una informació falsa? Es clar que els afectats per les preferents van creure que les participacions que les entitats financeres els hi proposaven responia a les seves necessitats, és a dir, eren una inversió segura i sense risc per als seus estalvis.
L´acte de disposició. Per aquesta raó, per què la informació enganyosa facilitada per les seves entitats financeres els va fer creure erròniament que es trobaven davant d´un producte d´estalvi sense cap risc, van signar els contractes i van invertir els seus diners en les participacions preferents.
el perjudici. I així és com a dia d´avui milers de persones veuen com els seus estalvis s´han perdut completament o bé han sofert pèrdues que, en alguns casos, arriben al 95% del que van invertir.
Bé, ja sabem que aquests contractes de participacions preferents signats sota engany, poden ser constitutius d´un delicte de estafa. I ja hem vist també que el Codi penal preveu que les persones físiques que cometin un delicte d´estafa poden ser condemnades a pena de presó i de multa. Però des del desembre del 2010 en què va entrar en vigor la reforma del Codi penal portada a terme per la Llei orgànica 5/2010, també les pròpies entitats financeres (les persones jurídiques) en poden ser penalment responsables. Ho seran en aquells casos en què l´estafa hagi estat comesa pels seus representants legals, administradors o treballadors actuant en nom i en interès de l´entitat financera. I no hi ha dubte que els representants legals, administradors o treballadors de bancs i caixes que han enganyat els seus clients amb el tema de les preferents ho han fet -a banda de pel propi interès, per exemple per assolir objectius de productivitat i les corresponents gratificacions- en nom i interès dels bancs o caixes en quin nom s´han signat els contractes de subscripció de participacions preferents. Bancs i caixes que tenien interès en la signatura d´aquests contractes ja que els han servit per a finançar-se.
Per acabar, dues consideracions més. La primera, com ja dèiem al començament d´aquestes línies, és que sorprèn que fins ara els afectats per les preferents hagin optat per la via civil per a denunciar aquests contractes. Sorprèn perquè, com ja hem vist, la via penal és -si es donen els requisits a dalt esmentats- perfectament plausible i, a priori, no té els inconvenients del procés civil: el pagament de les taxes judicials i dipòsits, i el risc de ser condemnat a pagar les costes (l´advocat i el procurador de la part contrària, etc) si es perd el plet.
La segona consideració té a veure amb la funció del dret penal i amb la sensació generalitzada de què la justícia -per molt que es digui- no és igual per a tots. Una de les funcions del dret penal és la de protegir la convivència en una societat mitjançant el respecte als béns socials més valuosos (la vida, la integritat física, el patrimoni, etc). Simplificant, el Codi penal ho fa mitjançant una amenaça: a qui delinqueixi se li imposarà una pena. Tothom ha d´estar compromès amb la salvaguarda d´aquests interessos socials ja que això fa possible la nostra convivència. I és per això que és important que la societat, quan algú comet un delicte, quan algú atempta contra la convivència atacant allò que ens és més preuat, vegi que, efectivament, la pena (sempre proporcionada al fet delictiu i dins d´un procés penal amb totes les garanties) s´imposa al delinqüent. Es important perquè això reforça l´interés general pel bé comú, motiva per a què es compleixin les normes més bàsiques per a la convivència i dissuadeix de futurs comportaments delictius. En fi, no sigui cas que els ajuts i rescats amb diners públics a les entitats financeres vinguin motivats perquè aquestes són fonamentals per al manteniment del nostre sistema socioeconòmic però, en canvi, no se les pugui fer responsables quan elles mateixes trenquen amb pràctiques delictives la confiança dels ciutadans en elles i en el propi sistema.
Per acabar, dues consideracions més. La primera, com ja dèiem al començament d´aquestes línies, és que sorprèn que fins ara els afectats per les preferents hagin optat per la via civil per a denunciar aquests contractes. Sorprèn perquè, com ja hem vist, la via penal és -si es donen els requisits a dalt esmentats- perfectament plausible i, a priori, no té els inconvenients del procés civil: el pagament de les taxes judicials i dipòsits, i el risc de ser condemnat a pagar les costes (l´advocat i el procurador de la part contrària, etc) si es perd el plet.
La segona consideració té a veure amb la funció del dret penal i amb la sensació generalitzada de què la justícia -per molt que es digui- no és igual per a tots. Una de les funcions del dret penal és la de protegir la convivència en una societat mitjançant el respecte als béns socials més valuosos (la vida, la integritat física, el patrimoni, etc). Simplificant, el Codi penal ho fa mitjançant una amenaça: a qui delinqueixi se li imposarà una pena. Tothom ha d´estar compromès amb la salvaguarda d´aquests interessos socials ja que això fa possible la nostra convivència. I és per això que és important que la societat, quan algú comet un delicte, quan algú atempta contra la convivència atacant allò que ens és més preuat, vegi que, efectivament, la pena (sempre proporcionada al fet delictiu i dins d´un procés penal amb totes les garanties) s´imposa al delinqüent. Es important perquè això reforça l´interés general pel bé comú, motiva per a què es compleixin les normes més bàsiques per a la convivència i dissuadeix de futurs comportaments delictius. En fi, no sigui cas que els ajuts i rescats amb diners públics a les entitats financeres vinguin motivats perquè aquestes són fonamentals per al manteniment del nostre sistema socioeconòmic però, en canvi, no se les pugui fer responsables quan elles mateixes trenquen amb pràctiques delictives la confiança dels ciutadans en elles i en el propi sistema.
*Manuel Vivo García és advocat penalista i professor de Dret Penal a la Universitat de Girona
lunes, 25 de febrero de 2013
El Ejecutivo rebaja la cuantía variable de las tasas judiciales
El Ejecutivo rebaja la cuantía variable de las tasas judiciales
El importe de las tasas en los procedimientos de ejecución hipotecaria de vivienda habitual quedarán fuera de la condena en costas. Las reclamaciones por incumplimientos de laudos de consumo estarán exentos de tasa. Los divorcios de mutuo acuerdo tampoco pagarán.
Madrid | 22.02.13
El Consejo de Ministros ha aprobado un Real Decreto Ley para reformar la Ley de 20 de noviembre de 2012 por la que se regulaban determinadas tasas en el ámbito de la Administración de Justicia y del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses, con el fin de modular algunas de las cuantías fijadas en la norma en función de las recomendaciones expresadas por la Defensora del Pueblo.
Se calcula que las medidas aprobadas tendrán una incidencia inferior al 5% respecto de los 306 millones de euros previstos en la memoria del Proyecto de Ley de Tasas aprobado el pasado mes de noviembre, ya que se calculó, fundamentalmente, con la tasa fija y en la mayoría de los casos ésta no se ha visto modificada.
Justicia Gratuita
El Real Decreto Ley también adelanta la entrada en vigor de determinados aspectos del Anteproyecto de Ley de Justicia Gratuita; en concreto, los que aumentan el número de beneficiarios, al reconocer como tales, con independencia de sus recursos, a las víctimas de violencia de género, de terrorismo, de trata de seres humanos, menores y discapacitados psíquicos víctimas de abusos o maltrato en aquellos procesos que se deriven de esta condición, así como a quienes a causa de un accidente sufran graves secuelas permanentes, cuando el objeto del litigio sea la reclamación de indemnización por los daños personales y morales sufridos y aquellos que elevan los umbrales de renta para poder acceder a este derecho.
Para evitar cualquier perjuicio, quienes estén dentro del ámbito de aplicación de la nueva regulación de Justicia Gratuita y hubiesen iniciado un pleito abonando la tasa podrán instar el procedimiento para su devolución.
Aval de las tasas
En la reunión que mantuvieron el pasado día 12, la defensora del Pueblo transmitió al ministro de Justicia la viabilidad del modelo de tasas judiciales, que no considera lesivo de derecho alguno y que contribuirá con lo que se recaude a mantener el derecho a la justicia gratuita. Sin embargo, puso de manifiesto casos concretos individualizados en los que la cuantía fijada en la tasa podría resultar excesiva. Consecuentemente, aun partiendo de la legitimidad de la vigente configuración de la tasa, sería necesario arbitrar los mecanismos que evitasen que, ni siquiera con carácter residual, la cuantía de las tasas pueda generar efectos perjudiciales.
Para hacer frente a esta observación de la Defensora del Pueblo, sería imprescindible articular un complejo sistema de gestión que permitiese un análisis individualizado de la capacidad económica de cada persona obligada al abono de la tasa, así como a una posible ponderación entre la cuantía de la pretensión y la de la tasa. La imposibilidad de optar por un modelo así, dado el incremento de costes (económicos, personales y de tiempo) y los problemas de gestión que implicaría, hace imprescindible optar por una solución global que, atemperando con carácter general la cuantía de la tasa, evite los hipotéticos casos apuntados por la Defensora.
Rebaja de la cuota variable
Esa solución global pasa porque la cuantía fija de la tasa permanece inalterada en prácticamente todos los casos, pero se rebaja de un 0,50 por 100 a un 0,10 por 100 la cuota variable que debían abonar las personas físicas en función de la cuantía de la pretensión de su demanda. Actualmente ese variable es de 0,50 por 100 hasta 1.000.000 de euros y de 0,25 por 100 a partir de esa cifra).
Además, si el límite máximo de pago por la cuota variable estaba fijada en diez mil euros y ahora desciende a dos mil euros. La rebaja será de aplicación, tanto en primera como en segunda instancia y se extenderá también al orden social, donde la primera instancia para trabajadores y autónomos ya era gratuita y en la segunda, este colectivo contaba con una exención del 60 por 100.
Cuando los recursos contenciosos-administrativos tengan por objeto impugnar resoluciones sancionadoras pecuniarias, el importe de la tasa no podrá exceder del 50 por 100 del importe de la multa.
Tasas fuera de costas
En las ejecuciones hipotecarias la demanda que puede concluir con el desahucio suele iniciarse a instancias de la entidad bancaria por lo que es ella la que paga las tasas, pero las recupera cuando el desahuciado es condenado a costas. Para evitarlo se modificará la Ley de Enjuiciamiento Civil con el objetivo de que estos casos, cuando se trate de vivienda habitual, y en aquellos en los que se actúe contra los avalistas (que normalmente son los padres o familiares de los deudores hipotecarios), queden fuera del régimen general previsto para la integración de las tasas en las costas a cargo del ejecutado.
Los procedimientos abiertos por incumplimientos de laudos dictados por las Juntas Arbitrales de Consumo también quedarán fuera del cobro de tasas, al igual que los divorcios en los que la demanda se presente de mutuo acuerdo.
Procesos de familia
Con la nueva redacción se aclara el régimen aplicable a los procesos de familia. Quedan exentos los que se inicien de mutuo acuerdo o por una de las partes con el consentimiento de la otra. En los demás casos sólo se reconocerá la exención cuando las medidas solicitadas versen exclusivamente sobre hijos menores. Los procesos matrimoniales no exentos del abono de la tasa se considerarán como procedimientos de cuantía indeterminada a efectos de la determinación de la base imponible, de forma que el importe variable será de 18 euros.
Contencioso-administrativo
En el orden contencioso-administrativo, se equipara a los funcionarios públicos con los trabajadores, de forma que, cuando actúen en defensa de sus derechos estatutarios, siguen sin pagar tasas en primera instancia y tendrán una exención del 60 por 100 en la cuantía de la tasa que les corresponda por la interposición de los recursos de apelación y casación.
viernes, 8 de febrero de 2013
miércoles, 9 de enero de 2013
NUEVAS MEDIDAS TRIBUTARIAS PARA EL 2013
En el BOE de 28 de diciembre se han publicado la Ley 17/2012, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2013 y la Ley 16/2012. Ambas normas introducen importantes modficaciones que afectan, entre otros, a los siguientes impuestos: IRPF, Sociedades, Renta de no Residentes, IVA o Patrimonio.por la que se adoptan diversas medidas tributarias.
IMPUESTO SOBRE LA RENTA DE LAS PERSONAS FÍSICAS
- Se suprime la deducción por inversión en vivienda habitual a partir del 1 de enero de 2013.
- Se crea un gravamen especial en los premios de las loterías y un régimen fiscal en el resto de juegos.
- Se varía la base imponible del ahorro en la transmisión de elementos patrimoniales que hubieran permanecido en el patrimonio del contribuyente durante más de un año.
- Se modifica la regla de cálculo de la retribución en especie derivada de la cesión de vivienda a empleados.
- Se prorroga el tratamiento de los gastos e inversiones para habituar a los empleados en la utilización de las NNTT.
- Se incrementa la tributación de las indemnizaciones u otras retribuciones derivadas de la extinción de relaciones laborales o mercantiles.
IMPUESTO SOBRE SOCIEDADES
- Se limita para grandes empresas la amortización fiscalmente deducible.
- Se prorroga el tipo de gravamen reducido por mantenimiento o creación de empleo por las microempresas.
- Se flexibiliza los criterios para la aplicación del régimen fiscal especial de arrendamiento de viviendas.
- Se modifica el régimen fiscal previsto para contratos de arrendamiento financiero.
IMPUESTO SOBRE EL PATRIMONIO
- Se prorroga su vigencia.
IMPUESTO SOBRE EL VALOR AÑADIDO E IMPUESTO GENERAL INDIRECTO CANARIO
- Se establece como entrega de bienes la adjudicación de inmuebles promovidos por comunidades de bienes.
- Se varía la base imponible en las operaciones a plazos .
- Se modifica los supuestos de rectificación de facturas.
IMPUESTO SOBRE BIENES INMUEBLES
- Se excluye de la exención prevista para los inmuebles integrantes del Patrimonio Histó rico en explotación económica.
- Se suprime la deducción por inversión en vivienda habitual a partir del 1 de enero de 2013.
- Se crea un gravamen especial en los premios de las loterías y un régimen fiscal en el resto de juegos.
- Se varía la base imponible del ahorro en la transmisión de elementos patrimoniales que hubieran permanecido en el patrimonio del contribuyente durante más de un año.
- Se modifica la regla de cálculo de la retribución en especie derivada de la cesión de vivienda a empleados.
- Se prorroga el tratamiento de los gastos e inversiones para habituar a los empleados en la utilización de las NNTT.
- Se incrementa la tributación de las indemnizaciones u otras retribuciones derivadas de la extinción de relaciones laborales o mercantiles.
IMPUESTO SOBRE SOCIEDADES
- Se limita para grandes empresas la amortización fiscalmente deducible.
- Se prorroga el tipo de gravamen reducido por mantenimiento o creación de empleo por las microempresas.
- Se flexibiliza los criterios para la aplicación del régimen fiscal especial de arrendamiento de viviendas.
- Se modifica el régimen fiscal previsto para contratos de arrendamiento financiero.
IMPUESTO SOBRE EL PATRIMONIO
- Se prorroga su vigencia.
IMPUESTO SOBRE EL VALOR AÑADIDO E IMPUESTO GENERAL INDIRECTO CANARIO
- Se establece como entrega de bienes la adjudicación de inmuebles promovidos por comunidades de bienes.
- Se varía la base imponible en las operaciones a plazos .
- Se modifica los supuestos de rectificación de facturas.
IMPUESTO SOBRE BIENES INMUEBLES
- Se excluye de la exención prevista para los inmuebles integrantes del Patrimonio Histó rico en explotación económica.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)